Per mi, ha estat una sort conèixer Terral, tant pel que fa al projecte de promoció de la dona, com per les famílies que confíen les seves filles a aquest projecte, les entitats col.laboradores que hi inverteixen el seu temps i els seus recursos, etcètera.
Per damunt de tot,però, estic orgullosa d’haver conegut les voluntàries. Realment, elles són les que fan Terral, activament i afectivament. Durant els tres anys en què he estat coordinadora del casal d’estiu, cada vegada m’he sentit més com a casa. Ser voluntària a Terral és trobar les teves companyes pels carrers del Raval per arribar puntualment a les 9.00h i riure abans que comenci la jornada; és poder intercanviar experiències en acabar el dia mentre tot l’equip prenem alguna cosa, independentment del grup en el qual desenvolupem el monitoratge. Amb el temps, he vist com es van forjant amistats duradores i agraïdes. És significatiu que moltes nenes que han gaudit i s’han beneficiat del projecte de Terral, passat els anys hi tornen per a ser voluntàries.
Venir a Terral també és conèixer en profunditat Barcelona, no només perquè amb el casal d’estiu hàgim esdevingut expertes en recórrer els seus carrers; sinó perquè les persones que participen en el projecte són un clar reflex de la diversitat de cultures de la nostra ciutat.
Terral és estimar i ensenyar a totes les participants a estimar, per mitjà de l’exemple d’alegria i de constància. Terral és fer que el petit local del carrer Nou de la Rambla núm. 11 sigui una mica més conegut per ajudar cada dia un nombre més elevat de persones. Quantes vegades els veïns del barri ens han saludat i felicitat quan tornem al casal!
Paga la pena que les famílies hi seguiu confiant les vostres filles, perquè Terral és també: una família, amb totes les lletres de la paraula.
Per tot això i més, hi torno cada estiu i, si tot va bé, ens seguirem veient als estudis durant el curs!
Texte de Nuria García Vallés (voluntaria)
